Ramon Dekkers: un tayboxer d’Holanda, un home de llegenda. Va fer una enorme contribució al desenvolupament de la boxa tailandesa. És vuit cop campió del món de Muay Thai. El primer lluitador estranger a ser reconegut com el millor boxeador tailandès de l’any a Tailàndia. Per lluites brillants que es van celebrar al ring, Dekkers es va guanyar el sobrenom de Diamond. Molts el consideren el millor lluitador de tots els temps.

Biografia

Ramon Dekkers va néixer el 4 de setembre de 1969, la pàtria del boxejador és una petita ciutat dels Països Baixos – Breda. En aquest lloc, el boxejador va viure tota la seva vida.

Ramon va començar a dedicar-se a les arts marcials des de dotze anys. Segons l’atleta, els pares estaven molt satisfets amb la seva elecció, ja que el nen amb l’ajut de l’esport va dirigir la seva energia cap a una direcció útil.

La primera afició de Ramon va ser el judo i, després, la boxa. El noi va assolir el màxim nivell en la tècnica d’aquest últim. Al cap d’una estona, va canviar de preferència i va adoptar la boxa tailandesa. El noi va guanyar la seva primera experiència en aquest esport sota l’orientació d’un meravellós entrenador, Kor Hemmerson, que després es va casar amb la mare del seu alumne i es va convertir en el seu pare pràcticament.

Primers èxits

Als quinze anys, Dekkers va guanyar la seva primera lluita, que va completar per eliminatòria. Als setze anys, Ramon dominava la tècnica de la boxa tailandesa tant que aconseguí una victòria brillant en una batalla amb un rival més gran i amb més experiència. L’oponent va apreciar el seu cop, dient que el noi va impactar com un pes pesat, però el jove atleta només pesava 55 quilograms en aquell moment. La primera lluita important a la carrera de Ramon Dekkers es va produir a la tardor de 1986, que es va celebrar segons les tradicions de la boxa tailandesa. Després d’aquest esdeveniment, van succeir moltes victòries en diversos campionats.

Tècnica

Dekkers va utilitzar la tècnica Muay Thai (en traducció “lluita lliure”) i va ser el millor lluitador d’aquest estil. Aquest és l’art marcial de Tailàndia, que també s’anomena boxa tailandesa. Difereix que implica punxons, peus, cames, genolls i colzes. Muay Thai es considera el més dur de tot tipus d’arts marcials de contacte, però també el més espectacular de totes les arts marcials.

Gràcies a la seva tècnica, la boxa tailandesa és la més eficaç en la realització de combat proper, però també la més traumàtica. Aquest tipus d’art marcial és molt similar al kickboxing, però també té diferències radicals. Si el primer mètode de guerra es va originar a l’antiguitat de manera natural, el segon és un híbrid sorgit d’una combinació de diferents tècniques. El Kickboxing creix bons atletes i Muay Thai – reals lluitadors.

Si un kickboxer i un tayboxer es troben en un duel, el primer es perdrà, sempre que no mantingui una distància llarga.

Durant la competició de boxa tailandesa, es toca música nacional, que és un homenatge a les tradicions antigues i un distintiu d’aquest tipus d’arts marcials.

Força del caràcter

El jove sempre va voler ser el primer. I la seva obra es va coronar amb èxit quan el 1987 va guanyar un torneig professional als Països Baixos a la seva ciutat natal. El personatge de l’atleta va tenir un paper important en això, combinant la força de la ment i la determinació. Igualment important en la victòria és el desig de Ramon Dekkers per eliminatòries per acabar amb cada batalla, no reconeixent la victòria per punts.

Dekkers en la seva biografia esportiva mai va rebutjar les baralles proposades. Estava disposat a lluitar en qualsevol circumstància i a lluitar fins i tot amb ferides. Hi va haver un cas en què, durant un partit a Alemanya, Ramona va ser severament disseccionada a la pell del temple. La ferida es va cosir sense utilitzar anestèsia i el lluitador amb calma, malgrat que la sang li omplia els ulls, va continuar la lluita, en la qual també va guanyar. Fins i tot quan es va treure la cama durant una de les baralles, el boxeador va canviar la seva postura i va continuar la batalla.

Sovint, els companys de Dekkers s’allunyen de lluites amb problemes. No es tracta de por al rival. Passa que un atleta allargui el període de preparació per a una lluita a causa de lesions. Però també passa que espera que es pugui lesionar un rival més fort. Ramon Dekkers mai no ha estat tan astut.

Brillant carrera de Ramon Dekkers

El 6 de febrer de 1988, el noi va participar al Campionat d’Europa, celebrat a la capital de França. Després de la victòria i una brillant eliminatòria, en què Dekkers va enviar al seu oponent, el nom del jove atleta es va donar a conèixer a tot el món. Els bitllets de competició per a Ramon es van vendre en temps rècord.

Els èxits i èxits esportius es van succeir un darrere l’altre. Dekkers va tenir l’oportunitat de lluitar en el programa, que es va emetre a la pàtria de la boxa tailandesa, rebent enormes diners per a aquest moment: 1000 gremis. Aviat, per primera vegada en la seva biografia, Ramon Dekkers va ser convidat a competir a Tailàndia. L’atleta va haver de lluitar amb el campió absolut d’aquest país Namfon.

Els aficionats locals es van quedar bocabadats de com un estranger persegueix el seu combatent al voltant del perímetre de l’anell. Va aconseguir fins i tot ser enderrocat. A partir d’aquest moment, Ramon Dekkers va ser anomenat a Tailàndia només com a Diamant. Durant la revelació proporcionada, Namfon va aconseguir reunir-se i guanyar, els jutges van reconèixer que el partit era igualat, però van concedir la victòria al seu combatent. Després d’aquesta lluita, l’atleta holandès va obtenir una gran popularitat a la pàtria de Muay Thai i a tot el món.

Ara Dekkers va passar la majoria de les seves batalles a Tailàndia i París. Sovint va passar que, després de completar la batalla per eliminatòria, el lluitador no podia tornar a casa, ja que se li va oferir la propera lluita en dues setmanes. En aquest cas, l’atleta va fer concessions i va portar tota la seva família a Tailàndia, proporcionant-los bitllets de primera classe.

El 1989, Ramon Dekkers va rebre el títol de campió mundial. Durant els següents deu anys, el lluitador va demostrar la seva habilitat lluitant al ring.

El 2005, el boxeador va signar un contracte amb K-1, que va sorprendre a tot el món esportiu. Dekkers no tenia experiència en participar en lluites sense regles, i calia lluitar segons les regles de MMA. Va perdre el primer partit del Genki Sudo, que era d’esperar.

La següent batalla, que es va organitzar per Dekkers, es va celebrar ja segons les regles del K-1. L’adversari era Duan Ludwig. Aquesta vegada, Ramon Dekkers va guanyar, malgrat el dolor insuportable a la seva espatlla, els lligaments dels quals va fer malbé uns dies abans de la competició.

Lesions

Va passar que Dekkers va passar més de vint baralles en un any, tenint només dues setmanes entre lluites de descans i entrenament. Això no podia afectar a l’estat de salut. A més, aquest esport comporta lesions greus, que Ramon no va poder evitar. Això fins a cert punt va influir en la motivació del lluitador i va provocar algunes derrotes. Però el mateix Dekkers estava segur que totes les seves derrotes eren el resultat d’una actitud esbiaixada dels jutges, per la qual cosa va intentar portar totes les baralles a la eliminatòria. El mateix Ramon no va perdre mai una baralla d’aquesta manera.

Com a resultat de lesions, la cama dreta de l’atleta va ser gairebé destruïda. Va patir sis operacions, el metge va advertir Ramon sobre el perill i va assegurar que la setena operació pot no ser-ho. Això no va detenir Boxer, va començar a utilitzar el peu esquerre per a una vaga i va substituir el peu dret per repel·lir un atac.

Cada ferida al cos de Dekkers era més perillosa que l’anterior, ja que durant la recepció d’una nova lesió l’antiga es podia obrir abans de curar-se.

L’atleta va afirmar que, malgrat totes les dificultats viscudes, si hagués de tornar a triar la seva trajectòria vital, no canviaria res en la seva decisió i aniria pel mateix camí, reduint només la freqüència de les baralles per ampliar la seva carrera esportiva durant diversos anys.

Deixar l’anell

Després de celebrar la seva lluita de comiat a Amsterdam el maig del 2006, Ramon Dekkers va anunciar la fi de les seves activitats esportives al gran anell. L’atleta va començar a practicar l’entrenament amb kickboxers i lluitadors d’estil mixt, treballant per millorar la seva tècnica de cop. Dekkers va treballar en dos clubs alhora, també va viatjar a ciutats diferents i va realitzar seminaris.

El 2011 es va rodar un documental sobre Ramon Dekkers.

Els plans del boxejador eren obrir una escola esportiva per poder transmetre la seva experiència a la generació més jove. Amb els diners obtinguts dels seminaris, Dekkers va comprar un gimnàs que servia d’entrenament per a l’equip de la Golden Glory.

No es coneixen detalls sobre la relació romàntica de l’atleta, però, segons el mateix Ramon, va viure amb una núvia, va criar tres filles i va ser feliç en la vida familiar.

Deixar la vida

El 27 de febrer de 2013, el món de l’esport gran va perdre un dels seus millors representants: un lluitador sense rival i que probablement no passarà a la història de la boxa. Ramon Dekkers va morir als 43 anys. Va morir ben aviat, malauradament, això sol passar amb esportistes.

La tragèdia es va produir a la seva ciutat natal. Dekkers anava amb bicicleta d’entrenament i de sobte es va sentir malament. Es va estavellar mentre conduïa a través d’un túnel del cotxe. Testimonis aleatoris de la tragèdia, socorristes i el servei d’ambulàncies van intentar ajudar-lo, però els intents de salvar la vida del mític boxeador no van tenir èxit. Tal com estableixen els metges, la causa de la mort de Ramon Dekkers va ser un atac de cor.

Estadístiques de batalla

Durant tota la seva carrera esportiva (25 anys d’activitat professional), Dekkers va participar en 210 baralles, de les quals 185 van ser victòries, només 20 i 5 es van perdre. Per descomptat, aquests resultats són impressionants. Pocs boxers poden presumir de dades tan pesades. Gràcies a aquest llegendari combatent, el nivell i la qualificació dels Països Baixos en aquest esport van augmentar significativament, Dekkers va contribuir enormement al desenvolupament de la boxa tailandesa als Països Baixos.

Títols de Ramon Dekkers

Al llarg de les activitats esportives, Dekkers va aconseguir molt i va guanyar un gran nombre de títols. És el primer lluitador estranger (i l’únic entre no asiàtics) reconegut com el millor boxeador tailandès de l’any a Tailàndia. Ramon Dekkers, dos cops campió de Lumpini, l’atleta va rebre un premi de la família real per grans èxits en la boxa tailandesa. Campiona d’Europa múltiple Membre de la lliga K-1. Campiona mundial múltiple en diferents versions, vuit campiona del món en Muay Thai.