Hi ha un nombre bastant gran d’esports que poden provocar opinions conflictives. A més del curling i els escacs, això inclou el trampolí. El fet és que molta gent percep aquest esport com només una mena d’activitat a l’aire lliure, sense implicar cap serietat. Tanmateix, un estudi més detallat d’aquesta lliçó elimina tots els pensaments possibles sobre aquest tema. El simple fet que el trampolí sigui un esport olímpic augmenta significativament la importància i l’autoritat d’aquest exercici als ulls dels esportistes i de la gent corrent.

Costat útil

Tenint en compte que el trampolí és un esport força difícil, mereix la pena prestar especial atenció a l’efecte que té sobre la salut humana. Els principals avantatges d’aquest esport inclouen el fet que desenvolupa significativament l’aparell vestibular, augmenta el nivell de destresa, resistència, flexibilitat i coordinació dels moviments. A més, no oblideu que amb exercicis actius de trampolínia, una persona desenvolupa intensament aquells músculs que no estan absolutament implicats en la vida habitual.

A més, l’esmentat esport es pot considerar una excel·lent manera de prevenir malalties cardiovasculars. La cosa aquí és que les càrregues alternes durant l’aterratge i el vol permeten a les cèl·lules del cos rebre més oxigen, cosa que, al seu torn, condueix al seu millor funcionament i també millora el metabolisme. El resultat de tot el que precedeix és una salut molt millor després de trampolinar regularment.

La història

Aquest esport va començar a existir als anys 30 del segle passat. Va ser en aquell moment que un enginyer americà anomenat George Nissen va inventar la construcció d’un trampolí modern i li va donar el nom que ara és conegut per tots. A continuació, els trampolins es van fer servir únicament amb finalitats d’assegurança per a acròbates i diversos acrobàcies.

Al cap d’un temps, els trampolins van deixar de ser considerats elements de seguretat i van començar a rebre gradualment l’estat de simuladors de diversos esports. Moltes vegades, aquestes closques eren utilitzades per gimnastes quan aquestes últimes necessitaven practicar trucs complexos i perillosos. Com a resultat, aquest procés va portar al 1948 el primer campionat nacional de trampolí als Estats Units.

Amb cada any següent, cada cop són més els països que es van fixar en aquest esport tan espectacular. Gradualment, van començar a sorgir associacions nacionals de trampolins. I després d’un temps, va sorgir una associació similar a Moscou, que finalment va donar els seus fruits a tot el país en forma de premis olímpics, que s’esmenten a continuació.

El salt de trampolí com a esport olímpic

Malgrat la trajectòria força llarga i el fet que es van celebrar competicions internacionals rellevants als anys vuitanta, aquest esport no va entrar immediatament al programa dels Jocs Olímpics. El primer concurs de trampolins als Jocs Olímpics es va celebrar l’any 2000. I molts experts diuen que, entre altres coses, això va ocórrer pel fet que poc abans del 2000 aquest esport va quedar sota la jurisdicció de la Federació Internacional de Gimnàstica.

Des d’aquest moment, l’esport descrit es troba al programa de tots els Jocs Olímpics d’estiu. El més interessant per a nosaltres és que els primers campions olímpics en trampolí a la classificació masculina i femenina van ser els atletes russos anomenats Alexander Moskalenko i Irina Karavaeva.

Classificació

El trampolín com a esport olímpic es divideix en els següents tipus:

1. Salts individuals. Representen l’execució d’un exercici de deu elements durant salts alts i continus, durant els quals els esportistes han de mostrar rotacions i piruetes especials. Aquest tipus, per regla general, conté tant programes obligatoris com arbitraris.
2. Pista acrobàtica. A la pista corresponent, de 25 metres de longitud, els atletes han de realitzar salts amb tot tipus de rotacions sense cap tipus de buit entre els elements. Aquesta opció de trampolinar no implica un programa obligatori.
3. Salts sincronitzats Aquí es fan competicions entre sincronistes sincronitzats masculins i femenins. Per guanyar en aquest tipus de competicions, heu d’executar els mateixos elements el més sincrònicament possible.
4. Doble minitramp. La subespècie més jove de salt. Aquí, els esportistes topen amb una petxina i, a partir d’aquest, realitzen rotacions i piruetes especials.

Conclusió

Per tant, el fet d’especialitzar com a esport olímpic és molt emocionant tant per al públic com per als propis esportistes. Malgrat la poca popularitat fins ara, aquest esport té una història força rica i interessant, que li hauria de permetre guanyar cada cop més aficionats cada any vinent.