En la mitologia hindú, makara és un enorme animal marí que s’assembla a un cocodril, un tauró, un dofí. Es considera el conductor de l’energia de control del segon chakra, el svadhishthana, que es manifesta en el pla físic als genitals i a l’esquena baixa. En ella, Makara representa el poder ferotge i animal del desig, que pot fer que una persona destrueixi tot a la seva vida. Tot i així, en la direcció correcta, aquest corrent recorre la vida amb alegria i espontaneïtat i es combina amb el poder creatiu de l’Univers.

El que dóna una forma de cocodril al ioga

Físicament, Makarasana és una asana senzilla: s’ensenya i es practica de forma relaxant. Es considera una de les millors per treballar amb respiració diafragmàtica. Junt amb la relaxació, és un tret característic de la postura del cocodril. A més, són tècniques extremadament potents en la pràctica del ioga, així com en la gestió de les emocions i la salut en la vida quotidiana. També es pot beneficiar molt la postura del cocodril per a la columna vertebral (vegeu la foto de l’article).

Com actuar

Per agafar makarasana, estireu a terra. Esteneu les cames allargades aproximadament a l’amplada de l’espatlla, gireu els mitjons i els talons cap als costats. Doblegueu els braços amb els palmells sobre els colzes oposats, estesos de manera que les espatlles i el pit superior estiguin lleugerament alçats del terra. El cap ha d’inclinar-se i s’ha de col·locar el front a l’avantbraç. Quan s’adopta una postura d’aquest cocodril, l’abdomen es recolza completament a terra, el pit superior s’eleva lleugerament i el pes del cos superior es transfereix a l’estómac i al pit inferior. Després cal tancar els ulls i relaxar la cara, les espatlles, l’estómac, la pelvis, les cames i els peus.

No tothom estarà còmode en la posició del cocodril, especialment durant 5-10 o més minuts prescrits per a l’entrenament respiratori, de manera que podeu canviar-lo segons calgui, sense perdre els elements necessaris. Si esteneu els colzes sota les espatlles per elevar el pit, el coll o la columna superior. En aquest cas, podeu intentar estendre les espatlles més del cos per reduir la càrrega a l’esquena o al coll. Si les espatlles són incòmodes, es pot estendre els braços cap als costats i posar la barbeta al terra, col·locar les mans per sobre del cap i lleugerament cap als costats, doblegar els colzes i posar les mans les unes sobre les altres o lleugerament tocades.

Opcions i modificacions

Com a alternativa a la postura del cocodril, podeu col·locar el pit superior sobre un coixí prim o una manta o una tovallola plegada. Això facilita la posició de les espatlles i el coll i permet respirar fàcilment i lliurement pel nas (la barbeta penja per sobre del suport).

Podeu creuar els braços amb els colzes sota les espatlles de manera que recolzeu el tors aixecant-lo i deixant que el cap pengi lliurement al terra.

També podeu realitzar una altra versió de la postura del cocodril en ioga (la foto ajudarà a realitzar-la correctament): poseu els colzes al terra, aixequeu el cap i poseu-vos la barbeta al palmell. Si després de prendre aquesta postura hi ha una forta tensió al coll, els colzes es poden separar lleugerament als costats.

Respiració diafragmàtica

Relaxeu-vos en qualsevol versió de la proposta que hàgiu escollit i presteu atenció a on us dirigeix ​​la vostra atenció. Molt probablement, resulta que la consciència fa referència al que li passa al cos i al procés de respiració. Alçar els braços per sobre del cap limita el moviment del pit, que dirigeix ​​la respiració més baixa al cos. I ja que l’estómac es troba a terra, podeu sentir com l’alè pressiona l’estómac al terra, expandint suaument la part inferior de l’esquena i sobresortint les costelles inferiors (especialment surant) cap a l’exterior. Aquesta és la característica de la respiració diafragmàtica i es nota especialment en la versió completa de la postura, quan el pit està a una certa distància del sòl.

La postura del cocodril l’alivia, immobilitzant el pit i permet relaxar l’estómac i l’esquena. I com que l’estómac es pressiona a terra, l’abdomen inferior no participa en la respiració. Permet crear calor al cos, que, com diu Gheranda Samhita, és l’efecte de la makarasana.

Relaxació i Macarasana

Una postura de cocodril per a la columna vertebral és especialment beneficiosa per a la relaxació, en part perquè la respiració diafragmàtica facilita aquest procés, i en part perquè l’alleujament de l’estrès es dirigeix ​​cap a la part inferior de l’esquena i la meitat del cos on s’uneix el diafragma. Aquestes àrees estressades s’associen a hàbits de respiració anormals, mala postura i amb l’esquena dèbil o tensa i músculs pèlvics. I atès que la respiració reflecteix un estat d’ànim, la tensió al diafragma pot reflectir estats de tensió distorsionats i disfuncionals que queden als músculs molt després que l’estímul inicial hagi desaparegut.

La part inferior de l’esquena també està sotmesa a tensió, en part perquè està afectada pel diafragma i la respiració, i també pel seu paper portador i transmissor d’energia en la connexió de la pelvis i el pit. I com que està controlat pel segon chakra (el regne de Makara), moltes tensions emocionals s’acumulen tant en aquesta zona com en el diafragma. Quan la part inferior de l’esquena es converteix en un lloc de rigidesa i dolor, makarasana pot corregir la situació.

Diferències i beneficis

Altres postures per a la relaxació no faciliten la respiració diafragmàtica i les asanes que la promouen no són tan relaxants i, per tant, poden augmentar la tensió a la part baixa de l’esquena i l’abdomen. No hi ha una millor postura de cocodrils per combinar la respiració diafragmàtica i la relaxació, que són condicions necessàries per a pràctiques superiors de ioga, inclosa la meditació.

Funcions de l’aplicació

Per aquest motiu, makarasana és una bona postura per començar les classes. També és útil utilitzar-lo entre asanes complexes quan necessiteu descans (sobretot després de la pose de la cobra i l’arc). També és bo pel mig del dia, per exemple, uns minuts abans de dinar i / o uns minuts després de la feina o abans de sopar, o fins i tot abans d’anar a dormir, per assegurar unes vacances saludables i relaxants. Pot ser útil immediatament després de despertar-se, sobretot si una persona es desperta amb sensació d’ansietat, congestió, després de somnis desagradables o amb una altra malaltia. Al matí, en primer lloc, el makarasana estableix una respiració adequada i un estat d’ànim centrat, des del qual es pot anar a altres pràctiques respiratòries, a la meditació o a les creps i el suc de taronja.

Practicar makarasana 10 minuts al dia o, encara millor, 10 minuts dues vegades al dia aportarà una relaxació molt necessària i ajudarà a desenvolupar l’hàbit de la respiració diafragmàtica. Aquest és un remei pal·liatiu per a l’estrès emocional i un mitjà per superar l’estrès.