Mikhail Ivanovich Fomenko és un futbolista i entrenador professional ucraïnès i soviètic. Va exercir la posició de defensor central (de vegades migcampista defensiu) en clubs com Spartak Sumy, Zarya Voroshilovgrad i Dynamo Kyiv. És quatre vegades campió de l’URSS – tres vegades al dinamo i una vegada a l’alba. Entre 1972 i 1976 va jugar a la selecció nacional de la Unió Soviètica. El 1975 va rebre el títol “Mestre Honrat d’Esports de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques”, i ben aviat, mestre d’esports de classe internacional. El 1976 es va convertir en la medalla de bronze dels Jocs Olímpics d’Estiu a Mont-real, formant part de l’equip de l’URSS. Des de 1979, va començar a realitzar activitats de coaching. Del 2012 al 2016 va ser l’entrenador principal de la selecció nacional de futbol d’Ucraïna. Va rebre el títol “Honor Coach and Worker of Physical Culture of Ukraine”.

Biografia

Mikhail Fomenko (foto superior) va néixer el 19 de setembre de 1948 al poble de Malaya Rybitsa, Regió de Sumy, URSS. Des de petit, va començar a jugar a futbol. El 1962 va ser ingressat a l’escola de futbol de Sumy “Spartak”. El 1966 es va incorporar a l’equip central i va començar la seva carrera professional. Al llarg de tres temporades, va actuar constantment a Spartak: va passar 48 partits i es va convertir en l’autor de 8 gols. Mikhail Fomenko es va distingir per la força física, la mobilitat i el coratge. Va realitzar perfectament els tractes i les intercepcions. La seva frescor i fiabilitat van assegurar un joc posicional d’alta qualitat, que va concretar la línia defensiva de l’equip. Fomenko es va complir estrictament a la disciplina del joc, connectat constantment als atacs, on era, per regla general, útil i eficaç, va jugar magistralment amb el cap i va marcar de les normes. El mític porter de Dinamo Kíev als anys 70, Yevgeny Rudakov, va descriure a Mikhail com un autèntic combatent que anava a la darrera batalla, disposat a donar tota la seva força aquí i ara per aconseguir el resultat.

Transició a l ‘”alba”

El 1970, Mikhail Fomenko es va incorporar a Dawn from Voroshilovgrad (actual Lugansk), on es va adaptar ràpidament i va començar a jugar al nucli. Després de passar una temporada i mitja aquí, el defensor va aparèixer al camp 59 vegades i va marcar un gol. En la mateixa temporada, Zarya es va convertir en el campió de l’URSS, per davant del principal favorit del torneig de Dinamo Kíev. El joc de Mikhail era de gran qualitat i va comprovar que els grans clubs soviètics no podien ignorar la seva candidatura.

Carrera professional a Dynamo Kyiv

El principal sol·licitant de Fomenko va ser Kiev Dynamo, que des de fa sis mesos intenta atraure un jugador de futbol a la seva composició. I ben aviat va passar: el 1972, Mikhail Fomenko es va posar una samarreta blanca-blava i va debutar al primer equip. Aquí Fomenko exerceix el paper de defensor lliure i exerceix bé les seves funcions. Amb cada partit, el seu nivell de joc només va augmentar, va arribar a la màxima comprensió mútua amb els socis, especialment amb el porter Yevgeny Rudakov, que ja es mencionava anteriorment. Un grup de Fomenko-Rudakov es va convertir en una força formidable en el campionat soviètic. També a la “Dinamo” hi havia mestres com Sergei Dotsenko i Vladimir Troshkin – defensors centrals; Victor Matvienko, lateral esquerre, tenia totes les qualitats d’un defensor elegant: velocitat, dribbling, marquesines primeres i selecció de posició; Stefan Reshko és un altre defensor central que va ser el millor en el joc al “segon pis” i en arts marcials a temps complet.

A causa d’un tàndem tan alt de defenses i jugadors d’atac tradicionalment forts, Dynamo Kyiv va confirmar el seu estatus a la temporada 1973/74, convertint-se en campió de l’URSS i propietari de la Copa del país. La temporada següent, els blanc-i-blaus van tornar a repetir l’ascens al pedestal del campió, i també es van convertir en els guanyadors de la Copa dels guanyadors de la Copa i de la Supercopa de la UEFA.

El 1975, tots els jugadors de l’equip es van convertir en mestres honors d’esports de l’URSS, i alguns de la classe internacional, entre els quals hi havia Mikhail Fomenko. En els anys posteriors, Fomenko va alçar més d’un cop les copes nacionals: una victòria al Campionat de la URSS de 1997 i un triomf al torneig de la Copa de la URSS el 1978. La carrera com a jugador de Mikhail va acabar després d’una temporada exitosa el 1978. En total, per a Kíev Dynamo Fomenko va jugar 173 partits oficials.

Actuacions a la selecció nacional de la URSS

El 1972, Mikhail Fomenko va celebrar el seu primer partit per a la selecció nacional contra Finlàndia com a part de la fase de classificació del Mundial. En els anys posteriors, va jugar als partits de la selecció del Campionat d’Europa, on a la part final del torneig va mostrar al seu equip amb el braçal de capità en el partit amb Txecoslovàquia i Suïssa. El 1976, va formar part de l’equip olímpic de la URSS a Mont-real, on es va convertir en medalla de bronze. En total, va jugar 24 partits per a l’equip soviètic, inclosos 5 partits a la selecció olímpica de la URSS de 1976.

Entrenador professional

Mikhail Fomenko va començar a entrenar el 1979, el seu primer club va ser Sumy Frunzenec, amb qui va treballar durant un any. El següent equip va ser el club de casa Dynamo Kyiv, on Fomenko va ser entrenador principal durant quatre temporades.

Per primera vegada, M. Fomenko es va convertir en l’entrenador principal el 1985, quan va assumir el seu lideratge a Chernigov Desna. El 1987, va formar a Kryvyi Rih Krivbass, però aviat va deixar el seu càrrec i va venir a patronar el club Guria de la ciutat de Lanchkhuti, on va treballar fins al 1989. Amb aquest equip va entrar a la lliga important del campionat de l’URSS. Mikhail no va poder continuar treballant al club perquè Geòrgia va obtenir la independència i, en conseqüència, tots els equips de futbol van començar a jugar sota els auspicis de la Premier League de Geòrgia. El 1990, Fomenko va entrenar a Bagdad Rashid i a la selecció iraquiana. A la temporada 1991/1992 fou l’entrenador principal del “Motorista” de Sumy.

Carrera després del col·lapse de la URSS

Després de l’enfonsament de la Unió Soviètica, va ser l’entrenador principal dels següents clubs i equips nacionals: Dinamo Kíev del 1992 al 1993. (en aquell moment es va guanyar la llegendària victòria de Kíev sobre la Barcelona catalana), el 1994 Veres Rivne i l’equip guineà, de 1994 a 1996 CSKA Borisfen (Kíev). El 1996, Fomenko va ocupar el càrrec d’entrenador principal a Kharkov Metalist, on va passar les tres temporades següents i es va traslladar a Kiev CSKA, on va formar l’equip principal durant un any. Després que Mikhail tornés a la temporada del Metal·lista 2001/02, va ocupar un lloc a Metallurg, i de nou a Metalist. En el període comprès entre el 2006 i el 2008 va treballar a Simferopol Tavria. A la temporada 2010/11 va ser entrenador del “Salute” de Belgorod.

El 2012, Mikhail Fomenko va ser elegit entrenador principal de la selecció nacional d’Ucraïna. Va aconseguir el segon lloc a la fase de classificació de grups per a la Copa Mundial del 2014, però Ucraïna va perdre davant França als playoffs. El 2016, va deixar el seu càrrec a causa de la desastrosa actuació de la selecció nacional a l’Euro 2016.

Poc se sap de la vida personal del nostre heroi. Està casat. Fa uns anys, la parella va perdre la seva única filla, que va morir de càncer.